Resultats
Quatre apps contenen 3 rastrejadors o menys. Tres en contenen més de 20, sobretot codi de xarxes publicitàries com AppLovin, Fyber, Mintegral, Pangle i Unity3d Ads. En total, Exodus ha trobat 38 rastrejadors diferents.
Totes les apps contenen almenys un rastrejador de la categoria de publicitat. 12 apps contenen codi d'analítica, 11 d'informes d'errors, 9 d'identificació i 7 d'elaboració de perfils.
Els permisos d'emmagatzematge i de càmera són esperables en una caixa forta de fotos. Set apps també declaren accés al micròfon (RECORD_AUDIO), quatre declaren GET_ACCOUNTS i dues, la ubicació del dispositiu.
Cinc fitxes indiquen que no es comparteix cap dada, i Exodus ha trobat codi publicitari en cadascuna. Això no demostra cap contradicció: el codi pot estar inactiu, la definició de compartir de Google té excepcions i quatre d'aquests informes tenen més d'un any.
Exodus no analitza apps d'iPhone. De les dues apps només per a iPhone, una etiqueta indica la informació de contacte com a dades utilitzades per rastrejar-te, i l'altra només indica dades de diagnòstic, no vinculades a l'usuari.
Mètode
Exodus Privacy és una entitat sense ànim de lucre que analitza els fitxers de les apps Android per trobar-hi codi de rastrejadors coneguts i llista els permisos que declara cada app. Vam obrir l'informe més recent de cada app el 18 de novembre de 2026.
Un informe mostra que hi ha codi d'un rastrejador en una versió concreta d'una app. No mostra si aquest codi s'executa ni quines dades s'envien, si se n'envien. Per això no diem que cap app rastregi els seus usuaris.
Considerem perillós un permís quan Exodus el marca amb el nivell de protecció d'Android "dangerous". Les categories dels rastrejadors són les que dona Exodus; un rastrejador en pot tenir diverses.
També vam anotar la secció de seguretat de les dades de cada fitxa de Google Play (versió dels EUA en anglès). Són afirmacions del mateix desenvolupador i no les hem verificat. Per a les dues apps només per a iPhone, vam anotar l'etiqueta de privadesa de l'App Store.
Límits
Exodus només detecta rastrejadors que ja coneix. No pot veure codi que es carregui més tard des d'internet, i no hem fet proves de xarxa.
Alguns informes són antics, dos d'ells del 2020. La versió que hi ha avui a la botiga pot contenir un codi diferent.
Les declaracions de les botigues poden variar segons la regió, la versió de l'app i l'edat. No hem pogut identificar una de les apps de la llista perquè el seu enllaç de Google Play ja no funciona.
Fonts
Informes d'Exodus Privacy, pàgines de seguretat de les dades de Google Play i fitxes de l'App Store, totes consultades el 18 de novembre de 2026. Cada fila de la taula enllaça amb el seu informe.
Preguntes i respostes
Què és Exodus Privacy?
Una entitat sense ànim de lucre que analitza apps Android per trobar-hi codi de rastrejadors coneguts i en llista els permisos. Els seus informes són gratuïts i públics.
Si l'informe mostra un rastrejador, vol dir que s'envien les meves dades?
No. L'informe mostra que el codi és dins de l'app. No mostra si s'executa ni què envia.
Què és un permís perillós?
És el nom que fa servir Android per als permisos que donen accés a dades o funcions privades, com les fotos, la càmera o el micròfon. Android te'ls demana abans de concedir-los.
Per què algunes apps no tenen informe?
Exodus només cobreix apps Android, de manera que les apps només per a iPhone no en tenen. Una app Android tenia un enllaç a la botiga que ja no funciona, i no l'hem pogut consultar.
Com puc comprovar una app jo mateix?
Cerca el nom del paquet de l'app a reports.exodus-privacy.eu.org i llegeix la secció de seguretat de les dades de la seva fitxa a Google Play.
